La meva passió pel tango ... té la seva petita història. Recordo un viatge i una tangoteca, amb llum tènue i la seva música càlida, de vegades punyent. Em va impressionar la manera de ballar per la seva elegància, pel sentiment que hi havia a cada passa, a cada "ochito", en cada "paradita".
Vaig entendre el tango des d'aleshores com una manera d'expressar sentiments i vaig buscar professors que em van ensenyar a fer-ho. Els meus primers professors van saber transmetre exactament el que jo volia: la màgia del Tango en totes les seves expressions: ball, música i poesia.
Algú va dir que el tango és un sentiment que es pot escoltar, tocar i ballar. El meu desig és que estimeu el tango per tot això.
Si ho apreneu a ballar, no ho feu per la vanitat de competir ni per fer més figures que ningú. Ballar-lo i convertiu-lo en un joc per a dos, escolteu la música i a la vostra parella. Noteu com la feu vostra i creeu aquest Tango que mai serà igual a un altre.
Juan
3 comentaris:
Doncs m'agrada la vostra idea de fer aquest blog, amb el qual em fico per primera vegada en això de "blogger".
Bé, parlant de Tango, si, amb "T" majúscula, haig de dir que em vaig iniciar, juntament amb la meva parella, fa tres anys i encara se molt poc, però aquest poc que se, el gaudeixo al màxim o, al menys, ho intento.
Enhorabona per aquest blog i ara, me'n vaig a contestar a la Silvia, perquè no n'hi hagin celos ;)
Una abraçada...tangera...
EEi, Juan , que bonic! lo teu amb el tango si que és pot dir que va ser un amor a primera vista oi?.
Lo més genial és que ho saps transmetre a cadasqun de nosaltres que et coneixem.Gracies!
Una abraçada tanguera per a tu..
Publica un comentari a l'entrada