"Te acordás hermano" - Joan y Teresa

Volem iniciar una sèrie de reportatges als quals anem a anomenar "Te acordás hermano" com diu la lletra del cèlebre tango Tiempos Viejos per reflectir la petita història a les nostres comarques que entre tots hem anat creant amb la nostra afició comú, el Tango. I els primers aficionats que apareixen en la meva memòria són Joan i Teresa.
Joan i Teresa van començar enllà al 1999 a pendre classes al Taller de Tango de Juan i Silvia, en les primeres classes que vam donar al Casal d'Els Pallaresos d'Tarragona.
Pero no creieu que van començar a ballar aquell dia, ja que són grans aficionats al ball i portaven diversos anys coneixent diferents estils i recorrent totes les pistes i festes per gaudir junts.
Des d'aleshores han conviscut amb el tango i amb els aficionats de Tarragona.
Per això i com a homenatge comencem amb ells. I a ells us podeu apropar per parlar sobre el tango a les nostres comarques.

Podeu gaudir d'un vídeo de Joan i Teresa ballant a Vilanova d'Escornalbou (2008)


Si feu clic a la imatge es mostrarà un àlbum de fotografies de Joan i Teresa

De Joan y Teresa-Blog

Juan - Comentari

La meva passió pel tango ... té la seva petita història. Recordo un viatge i una tangoteca, amb llum tènue i la seva música càlida, de vegades punyent. Em va impressionar la manera de ballar per la seva elegància, pel sentiment que hi havia a cada passa, a cada "ochito", en cada "paradita".

Vaig entendre el tango des d'aleshores com una manera d'expressar sentiments i vaig buscar professors que em van ensenyar a fer-ho. Els meus primers professors van saber transmetre exactament el que jo volia: la màgia del Tango en totes les seves expressions: ball, música i poesia.

Algú va dir que el tango és un sentiment que es pot escoltar, tocar i ballar. El meu desig és que estimeu el tango per tot això.

Si ho apreneu a ballar, no ho feu per la vanitat de competir ni per fer més figures que ningú. Ballar-lo i convertiu-lo en un joc per a dos, escolteu la música i a la vostra parella. Noteu com la feu vostra i creeu aquest Tango que mai serà igual a un altre.

Juan

Silvia "comentari"

He tingut la sort de viatjar en diverses ocasions al bressol del Tango, la ciutat de Buenos Aires. Una ciutat en la qual es pot escoltar a músics de Tango, en qualsevol part, en una milonga, en un restaurant, en un café, al carrer, ...

Les Milongas formen part d'un altre món. De sobte, entres en un lloc que et transporta al passat.

Locals molt antics la majoria, amb restes de l'esplendor d'èpoques passades i plens fins a vessar a totes hores. Vas veient com la gent va i ve i es van omplint més i més fins que no hi cap una agulla.

A les pistes, homes (molts d'ells d'edat avançada) i dones de totes les edats deixant-se portar per la màgia d'una música que no deixa a ningú indiferent.

Emociona veure com dues persones que moltes vegades no es coneixen, es fonen en una abraçada molt tancada i els seus cossos es mouen com si fossin un de sol. Les dones tanquen els ulls i es deixen portar. Pocs balls produeixen tant plaer: ballar i observar a altres parelles crear el seu Tango.

No hi ha lloc per filigranes al ballar, perquè el costum en la milonga és no barrejar el sentiment del Tango amb l'escenari. En el fons, el Tango és un ball per estimar, encara que sigui per uns minuts.

Silvia