www.juanysilviatango.com

Juan, Silvia i Tango, com explicar-ho?

2009-01-30T23:25:00.008+01:00

En aquest reportatge Silvia i jo hem volgut explicar que és el Tango per a nosaltres, com vivim aquesta música i de quina manera gaudim d'aquesta dansa.

Us convidem a veure aquest reportatge.

Tango Pasió a Tarragona-1ª part.

Tango Pasió a Tarragona-2ª part.

Tango Pasió a Tarragona-3ª part.

"Te acordás hermano" - Nits d'estiu 2008

2008-12-28T18:06:00.008+01:00

Aquest estiu Juan i Silvia Tango juntament amb els seus companys de La Màquina Tanguera han gaudit d'unes vetllades inoblidables, on tots els aficionats de La Màquina oferien exhibicions per donar a conèixer el nostre ball en diferents festes socials. I com que ara fa fred no va malament recordar aquests moments tan càlids de ball al carrer.

Si feu clic a la imatge es mostrarà un àlbum de fotografies

Si feu clic a la imatge es mostrarà un video

Este verano Juan y Silvia Tango junto con sus compañeros de La Máquina Tanguera han disfrutado de unas veladas inolvidables, donde todos los aficionados de La Máquina ofrecíamos exhibiciones para dar a conocer nuestro baile en diferentes fiestas sociales. Y como ahora hace frío no va mal recordar esos momentos tan calidos de baile en la calle.

"Te acordás hermano" - Classes i Milonga - Escola de Ball Basic

2008-12-27T19:53:00.009+01:00

El Taller de Tango de Juan i Silvia van començar a impartir classes de tango l'any 2004 en aquesta escola dirigida per Roger Casasempere i Elisabet Alonso.

Des de llavors cada quart divendres de mes organitzem una milonga per a tots els aficionats de les nostres comarques.

I juntament amb aquests aficionats hem organitzat festes i trobades tangueras en els que hem viscut moments molt especials.

Si feu clic a la imatge es mostrarà un àlbum de fotografies de la milonga

Si feu clic a la imatge es mostrarà un video de la milonga

El Taller de Tango de Juan y Silvia comenzó a impartir clases de tango el año 2004 en esta escuela dirigida por Roger Casasempere y Elísabet Alonso.

Desde entonces cada cuarto viernes de mes organizamos en ella una milonga para todos los aficionados de nuestras comarcas.

Junto con todos ellos hemos organizado fiestas y encuentros tangueros en los que hemos vivido momentos muy especiales.

"Te acordás hermano" - Classes i Milonga a la Sala New York

2008-12-14T14:16:00.005+01:00

El Taller de Tango de Juan i Silvia es va afegir al grup de professors de ball de l'Escola New York de Reus l´any 2004 quan la seva propietària, Loli Alcaide, ens va oferir impartir l´ensenyança de Tango Argentí a la seva escola.

En la seva bonica sala superior varem coneixer molts amants del tango de les nostres comarques i hem gaudit de moltes vetllades de milonga. També a la seva terrassa d´estiu hem passat tardes i nits molt agradables amb el compás del 2x4.

La Sala New York i La Vaqueria varen oferir les primeres “milongas” de les nostres comarques, i estarán sempre en el cor d´aquesta petita història del tango que hem construït entre tots i que estem recollint en aquest blog.

Juan i Silvia

Si feu clic a la imatge es mostrarà un video de les classes

Si feu clic a la imatge es mostrarà un àlbum de fotografies de la milonga

El Taller de Tango de Juan y Silvia se añadió al grupo de profesores de baile de la Escuela New York de Reus el año 2004 cuando su propietaria, Loli Alcaide, nos ofreció impartir la enseñanza de Tango Argentino en su escuela.

En su bonita sala superior conocimos a muchos amantes del tango de nuestras comarcas y hemos disfrutado de muchas veladas de milonga. También en su terraza de verano hemos pasado tardes y noches muy agradables con el compás del 2x4.

La Sala New York y La Vaqueria ofrecieron las primeras "milongas" de nuestras comarcas, y estarán siempre en el corazón de esta pequeña historia del tango que hemos construido entre todos y que estamos recogiendo en este blog.

"Te acordás hermano" - La Vaqueria

2008-12-10T09:33:00.011+01:00

La Vaqueria - Lloc de Tango

Tots els dissabtes a la tarda els aficionats al tango ens reunim a La Vaqueria, pub musical de Tarragona.

Recordo com l'any 1999 Quico, Paco i jo ens preguntàvem com aconseguir un lloc a Tarragona per gaudir del tango. En aquells moments érem pocs els aficionats a aquest ball a les nostres comarques. I se'm va acudir que un lloc a Tarragona on es podia gaudir d'activitats musicals i culturals era La Vaqueria. Els va semblar bé i vam anar a veure en Mosko propietari d'aquesta sala, el qual després d´escoltarnos ens va obrir les seves portes i des d'aquell any La Vaqueria ha estat el primer lloc tanguero de Tarragona.

Molta gent d'altres ciutats i altres països han gaudit al visitar Tarragona de la nostra afició comú. I tots han coincidit en què han ballat en pocs llocs tan originals i amb un ambient tan acollidor. La Vaqueria ha viscut juntament amb els aficionats al Tango la petita història tanguera de les nostres comarques.

Juan

Si feu clic a la imatge es mostrarà un àlbum de fotografies de La Vaquería

La Vaquería – Lugar de Tango
Todos los sábados por la tarde los aficionados al tango nos reunimos en La Vaquería, pub musical de Tarragona.
Recuerdo como en el año 1999 Quico, Paco y yo nos preguntábamos como conseguir un lugar en Tarragona para disfrutar de nuestro tango. En aquellos momentos éramos pocos los aficionados a este baile en nuestras comarcas.
Se me ocurrió que un lugar en Tarragona donde se podía disfrutar de actividades musicales y culturales era La Vaquería. Les pareció bien y fuimos a ver a Mosko propietario de esta sala, el cual nada más escucharnos nos abrió sus puertas y desde aquel año La Vaquería ha sido el primer lugar Tanguero de Tarragona.
Mucha gente de otras ciudades y otros países han disfrutado al visitar Tarragona de nuestra afición común. Y todos han coincidido en que han bailado en pocos lugares tan originales y con un ambiente tan acogedor.
La Vaquería ha vivido junto con los aficionados al Tango la pequeña historia tanguera de nuestras comarcas.
Juan

"Te acordás hermano" - L´Inici

2008-12-03T19:11:00.021+01:00

En aquell any de 1998, Silvia i jo varem tenir la sort d´entrar en el tango de la ma del professor Carlos Daurat, un porteño arrelat a Barcelona.

I dic sort perquè el més important d'un aficionat al tango es el seu inici, la pròpia imatge, sentirse "guapo", en poques paraules començar a ballar un tango enamorats i enamorant a qui ens observa, aconseguir que en els primers segons tant la teva parella com un mateix mantinguin un estil elegant, ben plantat, amb una gran presència. Només la primera estampa de la parella en iniciar el ball ha de dir que ens espera una cosa que no ens podem perdre.

Per en Carlos era el més important. Sempre ens deia: "En la pista no hagáis ruido, salid a bailar caminando, sin prisa, un tango ha de ser austero, y de vez en cuando una figurita, pocas, y no exageréis con los adornos ". No es cansaba de repetir: "Antes de comenzar a bailar escuchad la música y solo después iniciad el movimiento, si no comprendéis un tango no podéis vivirlo, ningún tango es igual a otro".
Només cal veure la posició d'una abraçada amb Silvia a la foto, en les primeres classes ja t´indicava aquesta elegància que hem intentat mantenir. Era un home que havia ballat tango tota la seva vida i que a Barcelona ensenyava al soterrani del Teatre Goya. Al baixar les escales se sentía el tango "Charlemos" interpretat pel mestre Osvaldo Manzi.

Carlos Daurat ja no es amb nosaltres y mai sabrem perquè sempre ens rebía amb aquella cançó, però si guardarem d´ell un gran record, ja que va saber transmetre els seus sentiments a una parella que començaba.

En aquel año de 1998, Silvia y yo tuvimos la suerte de entrar en el tango de la mano del profesor Carlos Daurad, un porteño arraigado en Barcelona. Y digo suerte porque lo más importante de un aficionado al tango es su inicio, la propia imagen, sentirse "guapo", en pocas palabras empezar a bailar un tango enamorados y enamorado a quien nos observa, conseguir que en los primeros segundos tanto tu pareja como uno mismo mantengan un estilo elegante, bien plantado, con una gran presencia. Sólo la primera estampa de la pareja al iniciar el baile tiene que decir que nos espera algo que no nos podemos perder.

Para Carlos era lo más importante. Siempre nos decía: "En la pista no hagáis ruido, salid a bailar caminando, sin prisa, un tango debe ser austero, y de vez en cuando una figurita, pocas, y no exageréis con los adornos". No se cansaba de repetir: "Antes de comenzar a bailar escuchad la música y solo después iniciad el movimiento, si no comprendéis un tango no podéis vivirlo, ningún tango es igual a otro". Sólo hay que ver la posición de un abrazo con Silvia en la foto, en las primeras clases ya indicaba esa elegancia que hemos intentado mantener.

Era un hombre que había bailado tango toda su vida y que en Barcelona enseñaba en el sótano del Teatro Goya. Al bajar las escaleras se escuchaba el tango "Charlemos" interpretado por el maestro Osvaldo Manzi. Carlos Daurad ya no está entre nosotros y nunca sabremos porque siempre nos recibía con esta canción, pero si guardaremos de él un gran recuerdo, ya que supo transmitir sus sentimientos a una pareja que comenzaba.

"Te acordás hermano" - Joan y Teresa

2008-11-19T09:53:00.016+01:00

Volem iniciar una sèrie de reportatges als quals anem a anomenar "Te acordás hermano" com diu la lletra del cèlebre tango Tiempos Viejos per reflectir la petita història a les nostres comarques que entre tots hem anat creant amb la nostra afició comú, el Tango. I els primers aficionats que apareixen en la meva memòria són Joan i Teresa.
Joan i Teresa van començar enllà al 1999 a pendre classes al Taller de Tango de Juan i Silvia, en les primeres classes que vam donar al Casal d'Els Pallaresos d'Tarragona.
Pero no creieu que van començar a ballar aquell dia, ja que són grans aficionats al ball i portaven diversos anys coneixent diferents estils i recorrent totes les pistes i festes per gaudir junts.
Des d'aleshores han conviscut amb el tango i amb els aficionats de Tarragona.
Per això i com a homenatge comencem amb ells. I a ells us podeu apropar per parlar sobre el tango a les nostres comarques.

Podeu gaudir d'un vídeo de Joan i Teresa ballant a Vilanova d'Escornalbou (2008)

Si feu clic a la imatge es mostrarà un àlbum de fotografies de Joan i Teresa

De Joan y Teresa-Blog

Juan - Comentari

2008-11-08T23:01:00.008+01:00

La meva passió pel tango ... té la seva petita història. Recordo un viatge i una tangoteca, amb llum tènue i la seva música càlida, de vegades punyent. Em va impressionar la manera de ballar per la seva elegància, pel sentiment que hi havia a cada passa, a cada "ochito", en cada "paradita".

Vaig entendre el tango des d'aleshores com una manera d'expressar sentiments i vaig buscar professors que em van ensenyar a fer-ho. Els meus primers professors van saber transmetre exactament el que jo volia: la màgia del Tango en totes les seves expressions: ball, música i poesia.

Algú va dir que el tango és un sentiment que es pot escoltar, tocar i ballar. El meu desig és que estimeu el tango per tot això.

Si ho apreneu a ballar, no ho feu per la vanitat de competir ni per fer més figures que ningú. Ballar-lo i convertiu-lo en un joc per a dos, escolteu la música i a la vostra parella. Noteu com la feu vostra i creeu aquest Tango que mai serà igual a un altre.

Juan

Silvia "comentari"

2008-11-08T10:27:00.009+01:00

He tingut la sort de viatjar en diverses ocasions al bressol del Tango, la ciutat de Buenos Aires. Una ciutat en la qual es pot escoltar a músics de Tango, en qualsevol part, en una milonga, en un restaurant, en un café, al carrer, ...

Les Milongas formen part d'un altre món. De sobte, entres en un lloc que et transporta al passat.

Locals molt antics la majoria, amb restes de l'esplendor d'èpoques passades i plens fins a vessar a totes hores. Vas veient com la gent va i ve i es van omplint més i més fins que no hi cap una agulla.

A les pistes, homes (molts d'ells d'edat avançada) i dones de totes les edats deixant-se portar per la màgia d'una música que no deixa a ningú indiferent.

Emociona veure com dues persones que moltes vegades no es coneixen, es fonen en una abraçada molt tancada i els seus cossos es mouen com si fossin un de sol. Les dones tanquen els ulls i es deixen portar. Pocs balls produeixen tant plaer: ballar i observar a altres parelles crear el seu Tango.

No hi ha lloc per filigranes al ballar, perquè el costum en la milonga és no barrejar el sentiment del Tango amb l'escenari. En el fons, el Tango és un ball per estimar, encara que sigui per uns minuts.

Silvia